H.H.H.

HHH – nova reedició a càrrec de Bcore

Bcore reedita el llegat d’ HHH, uns pels pioners del hardcore a la península. Aquesta reedició arriba després de la feta fa vuit anys pels segells Six Two Five Trashcore (USA), Ratbone (Francia), Boisleve, (Francia). Gairebé una dècada després Bcore en llança al mercat una nova edició. Com que encara no la tinc entre les mans, no puc parlar amb propietat del contingut del doble cd editat pel segell barcelonès. Així doncs, em limitaré a fer una massa petita referència per un grup tan immens com són els HHH.

Fou una banda, que com –crec- totes aquelles primeres formacions de hardcore punk hagueren de treure les seves edicions en segells estrangers, ja fossin italians, francesos o alemanys. Aquest fet ens parla molt de la situació del hardcore estatal dels anys ’80. El grup va estar en actiu de 1985 a 1993, fent l’últim concert amb els barcelonins 24 ideas.

Pròxims als sons escandinaus del moment, HHH desenvoluparen un estil ràpid i cataclísmic, amb lletres intel·ligents, crítiques, i no tan sols crítiques amb el sistema, que també, sinó amb la mateixa escena del moment com s’observa en la cançó HC servicio postal :

No te comprendo, no te comprendo. No puedo comprenderte. Hablas siempre a autogestión, cooperación y vida alternativa. Pero aún exiges IRCs o no hay respuestas. ¿Por qué debo pagar doble correo si compro dos discos?¿Por qué devolverte los sellos si cobras el correo?¿Por qué si cambias material sólo ofreces mierda?¿Por qué sólo acpetas dólares?

... o també en la cançó que donà nom a l’EP Intelectual Punks:

Nos llamas intelectual punks porque no somos como tu. No frecuentamos tus ambientes ni vamos con tu basca. Intelectual punks ¿Nos quieres ofender con esto? Realmente no logramos comprender tu actitud. Nos llamas intelectual punks porque escribimos muchas cartas. Con esto solo pretendemos comunicar con otras gentes. ¿Acaso es un delito conocer otras escenas? Realmente no logramos comprender tu actitud. Nos acusas de inactivos porque no nos dejamos ver. Y nos hemos perdido la mayoría de conciertos. ¿Para ti la actividad se reduce solo a esto? Realmente no logramos comprender tu actitud.

Els HHH no tan sols foren HHH, sinó que també tingueren un parell més de grups d’importància en el panorama hardcore estatal. Compaginaren el grup original amb OvertHHHrow, un grup d’imponent trash-core tan en boga a inicis a finals dels 80 i inicis dels 90. també canalitzaren les seves motivacions melòdiques amb el grup Rouse, editat en el seu moment per Rumble Records.

Ni més ni menys que quinze anys després HHH segueixen estant vius a la memòria de molts i moltes. No es prodigaren massa en directe, molta gent per edat li han caigut molt lluny (jo mateix). Musicalment poc tècnics però amb un innegable instint. Difícils de definir políticament, són autors d’unes lletres polítiques directes, fresques i amb una energia desbocada. Explica la llegenda que els seus directes eren salvatges i inesperats. Divertits. En el disc 2 de la recopilació del 2000 trobem un directe a Banyoles amb dos actuacions en directe, en que en un dels dos “executen” una delirant versió de Nirvana.


HHH. Honestos, brillants, amateurs per definició, intel·ligents, autònoms, sense pèls a la llengua i emprenyats. Que Bcore reivindiqui la memòria de la banda de Banyoles tan sols es mereix un aplaudiment.

Edit: a l'enllaç de dalt trobareu una entrevista realitzada pel violent fun zine de l'any 1992.