PAS A NIVELL

Títol: Pas a nivell
Dirigida i escrita per: Pere Vilà
Duració: 93'

Càsting: Marc Homs, Maite Buenafuente, Georgina Cardona, Mercè Compte, Joan Martí...

Els cicles de la vida s’acaben, i en comencen de nous. Un no sap fins a quin punt s’acostuma a una dinàmica, a una rutina, a unes parets. Fins que aquestes parets desapareixen d’enfront teu. Deixen d’embolcallar-te, de protegir-te del món exterior, tan gran i tan atapeït de boires. unes boires tan espesses que no et deixen ni tan sols veure els teus propis passos, encobrint els petits paranys que davant la invisibilitat es tornen immensos, insalvables. La confusió i la inseguretat apareixen. És hora d’espavilar-se sol. Sol. Sol? El final de la universitat pot precipitar aquestes sensacions. Només et queda tota una vida per davant, i ara és el moment, de sinó ho has fet abans, col•locar els fonaments. Toca construir. Però t’han deixat sense parets, i desconfies de les eines de que disposes. Quines opcions tens? I quines ambicions? Realment les coneixes? Es fa el buit, el món no és que s’enfonsi, sinó que s’alça imperiós i amenaçant, i fa una por terrible. I esdevé la foscor, la inactivitat vital del jovent que no veu una sortida. Es rebaixa el ritme cardíac, a un pas de la hibernació. L’apatia destaca com a fil conductor del film de Pere Vilà. Trobem un protagonista, del qual en sabem el nom per casualitat –podríem ser tots i cadascun de nosaltres- davant una situació complicada, vivint un estiu de merda. No es parla amb els companys de feina, -perquè no té res a dir-, només folla pagant –la timidesa el té atrapat-, i se li mort la iaia. El nou cicle vital comença fent pudor. El futur és incert, l’angoixa és real. I aquí.