Mai més t’escoltaré. Faré com si mai haguessis existit. Tot el que em puguis dir, ja m’ho vas dir. I m’ho vaig creure, però ara ja sé que tot eren mentides. Parlaves d’amor, d’amistat, d’unió, de “per sempres”. Tot m’ho vaig creure, però a casa meva ja no rodaràs més. Les portes seguiràn obertes per discs potser amb menys proposicions i juraments, peró més honestos. Amb tu vaig viatjar a molts llocs. Ara tinc la sensació que, passivament, tan sols em vas acompanyar. Que em vas enganyar. Has entrat en l’oblit. Mai aniràs a la basura, però no és cap gran victòria. Ni a la paperera de reciclatge de l’ordinador hi envio mp3's. No és cap victòria. A casa meva mai més. Cap victòria més. Dedicat als mals discs del passat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada