Pensar. Despullar-te a la barra d’un bar. Un bar cèntric lluny del meu centre. Dius les paraules màgiques, “posa’m una estrella.” De nou penses. De nou et despulles. Abaixes les parpelles i et tornes a vestir. No fos cas... no fos cas que et veiessin les llàgrimes a punt de nàixer mentre escoltes Tender Forever. Tendre per sempre. Per sempre, tendre. Esperem que si, poder dir sempre, en un futur, “sóc tendre, i fràgil”. I seguir escoltant Tender Forever. Per sinó ho heu escoltat, a sota l’entrada hi teniu un vídeo.
Per fi he entès que la felicitat es tracta de viure per, quan arribis al final de la teva vida, te la puguis mirar. És hora de deixar de queixar-se. De deixar de plorar per no res. De deixar els laments pels moments realment dolents, que arribaran, i pensar en respirar. És hora de començar a viure una vida de debò. Aparcar la il•lusió. Alliberar la curiositat i abraçar el demà.
Per fi he entès que la felicitat es tracta de viure per, quan arribis al final de la teva vida, te la puguis mirar. És hora de deixar de queixar-se. De deixar de plorar per no res. De deixar els laments pels moments realment dolents, que arribaran, i pensar en respirar. És hora de començar a viure una vida de debò. Aparcar la il•lusió. Alliberar la curiositat i abraçar el demà.
Tender Forever - Take it Off
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada