solamente un fuego

Això és un paper, menut, que d’aquí una estona entrarà, mal plegat a la butxaca dels meus pantalons. Duc tot el dia treballant, i m’he posat a caminar, per airejar-me. I avui si, m’he atrevit a entrar. Feia dies, setmanes que la idea em voltava pel cap. Però uns records m’impedien obrir la porta. Com una llosa pesada. Inamovible. Feia molt que no hi entrava. Potser massa. I si hi he entrar, (gran canvi!) no ha estat per pensar nostàlgicament en el passat, sinó per convencem, un dia més (difícil procés)d'entendre i acceptar que la vida canvia, però sense demanar-ho.

-he entrat a l’Azimut-

Ha sonat:

Christian Fennesz & Ryuichi Sakamoto

P.D. Un crit d’esperança, de ràbia o de covardia? No ho sé... un crit.