Aquest matí, tot menjant una fabulosa truita d'espàrrecs (que em donaria molt pel cul a posteriori...) he encès el digital + i m'he trobat amb el film Las trece rosas. He aguantat 5 minuts, i mira que sóc fan de mirar pel·lícules a mitjes, per fascicles, però m'ha provocat una notable animadversió. L'he vist més previsible que un malalt de parkinson afeitant-se els ous amb gillette... començo a estar fart de pel·licules on es condemna a mort a lluitadors antifranquistes, republicans etç... puta llagrimeta fàcil! indignadíssim he canviat de canal per mirar-me Juno, que bueno, no m'ha semblat la rehòstia,però si molt simpàtica i comercial en el bon sentit de la paraula. L'estètica pseudo alternativa i la protagonista femenina m'han enamorat. Me l'he empassat tota i així m'he oblidat dels nefastos i pudents cinc minuts de Las trece rosas. Bueno, quan els efectes de la truita s'han mostrat implacables l'he recordat sense remisió.
FIIN
2 comentaris:
jjaja has estirat la cadena?
Ostia tiu Juno em va molar molt!
Ja puc tornar a esciure aqui!!!!! guai!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada