títol: s/t
discogràfica: bidehuts
any edició: 2008
gravat i produït per: Karlos Osinaga
estudi: bonborenea
disseny: Luis Tolosa
duració: 28:46
Per fi a les meves mans l’esperadíssim “debut” de Willis Drummond. Les cometes es deuen a l’existència d’un cd anterior, titulat Anthology i que data de l’any 2006, però que no feia justícia als espectaculars directes dels Willis.
Ara que Lisabö estan en aturada indefinida, el present (i futur) del post hardcore fet a Euskal Herria està d’allò més assegurat amb Willis Drummond, i el disc ho corrobora. Editat per la plataforma Bidehuts, els deu temes presents al disc són una demostració de força al mateix moment que un exercici brutal de rock en majúscules, amb múscul i idees. Es mostren extremadament lúcids i contundents, amb temes netament monolítics, amb una bateria inflexible i inspirada, unes guitarres que esgarrapen l’asfalt i un baix elàstic que s’estira i s’arronsa en contraccions orgàsmiques. I què dir d’unes veus que escupen poesia de manera rabiosa i segura, com qui sap el que diu. I què diuen les lletres? Existencialistes, fosques i críptiques, acompanyant a unes cançons que es van desenvolupant en l’ampli espectre que camina pel post hardcore fins als riffs de guitarra de tall més clàssic del rock (el punt ac/DC és genial!!!) fins a formar un disc complet, sense cançons destinades a omplir minutatge, sinó que el que hi ha dins el cartronet son 28 minuts on la banda col·loca totes les cartes sobre la taula. I tot son asos...
En definitiva, compra’t el disc a la primera ocasió que puguis però sobretot no deixis de veurel’s en directe si passen prop de casa teva (o lluny). Una puta gran banda i un gran disc.
Ara que Lisabö estan en aturada indefinida, el present (i futur) del post hardcore fet a Euskal Herria està d’allò més assegurat amb Willis Drummond, i el disc ho corrobora. Editat per la plataforma Bidehuts, els deu temes presents al disc són una demostració de força al mateix moment que un exercici brutal de rock en majúscules, amb múscul i idees. Es mostren extremadament lúcids i contundents, amb temes netament monolítics, amb una bateria inflexible i inspirada, unes guitarres que esgarrapen l’asfalt i un baix elàstic que s’estira i s’arronsa en contraccions orgàsmiques. I què dir d’unes veus que escupen poesia de manera rabiosa i segura, com qui sap el que diu. I què diuen les lletres? Existencialistes, fosques i críptiques, acompanyant a unes cançons que es van desenvolupant en l’ampli espectre que camina pel post hardcore fins als riffs de guitarra de tall més clàssic del rock (el punt ac/DC és genial!!!) fins a formar un disc complet, sense cançons destinades a omplir minutatge, sinó que el que hi ha dins el cartronet son 28 minuts on la banda col·loca totes les cartes sobre la taula. I tot son asos...
En definitiva, compra’t el disc a la primera ocasió que puguis però sobretot no deixis de veurel’s en directe si passen prop de casa teva (o lluny). Una puta gran banda i un gran disc.
2 comentaris:
El disc és brutal, molt més directe que l'altre, és una puta patada a la cara... he flipat, molt més rockero! han de tornar a venir!!!!!
Salut
jajja que cabrons! jo només puc xupar del myspace! la de zenbat gramo o algu així és totalment fugazi meets ac/dc: una gran combinació!
Publica un comentari a l'entrada