qui sap com cabrem al nínxol amb tot el que ens guardem per nosaltres...
2 comentaris:
Coral
ha dit...
q va xavi... no pateixis! guardar-se les coses va assecant la pell, la carn i els ossos lentament, de manera gairebé imperceptible. Quan arribi el moment hi haurà un munt d'espai per tots els silencis acumulats. És el q passa quan triem viure a mitges.
Cuideu-vos, estimeu-vos i expresseu-vos amiguitas y amiguitos del blog! Vuestros huesos lo celebrarán, y los q nos quedemos podremos danzar sobre tumbas llenas de cuerpos vividos, agotados y satisfechos.
em dic xavi , tinc 25 anys, visc entre viladamat i girona. m'agrada la música, el cine, les sèries de televisió, les revistes musicals i els acudits de mal gust.
2 comentaris:
q va xavi... no pateixis!
guardar-se les coses va assecant la pell, la carn i els ossos lentament, de manera gairebé imperceptible. Quan arribi el moment hi haurà un munt d'espai per tots els silencis acumulats. És el q passa quan triem viure a mitges.
Cuideu-vos, estimeu-vos i expresseu-vos amiguitas y amiguitos del blog! Vuestros huesos lo celebrarán, y los q nos quedemos podremos danzar sobre tumbas llenas de cuerpos vividos, agotados y satisfechos.
qui et va parir xavi. 14 paraules. no cal més.
Publica un comentari a l'entrada