Sota al llit. Amagada. La boira.

Boira. S’emboira Viladamat. S’emboira el carrer Foranes. I el dels Horts, el del Mar i el de la Bassa. S’emboira el poble i les parets s’humitegen. Miro al sud: taronja. Miro a l’est: negre. Miro al nord: verd. Miro a l’oest: taronja. I la boira segueix entrant.

Parlant d’entrar, el meu pare es veu que es troba un testimoni d’un amor d’estiu sota el llit. No, no va ser un amor d’estiu, va ser un amor. D’estiu, però no un amor d’estiu. Potser a l’estiu és més senzill estimar. Potser perquè l’estiu és curt. El testimoni ja és a la basura i la boira segueix entrant al poble. Ara ja és al carrer Nou, al carrer de Cinc Claus... Boira, s’emboira Viladamat, Viladamat s’emboira. El carrer Foranes, i el dels Horts, el del Mar, el de la Bassa... Tot ja és boira. Taronja al sud, negre a l’est, verd al nord i taronja a l’oest.