Sé que has tingut por. I que et segueix rossegant. Sé que has viscut segons què, que t’ha fet pensar en la possibilitat de ser feliç. També sé que t’has conformat en simplement semblar-ho. No em pots negar que t’has fet el cec. I si, també sé que t’han fet mal, però que te n’has fet més tu mateix. Sé, i ho sé perquè m’ho has dit tu, que tot et sembla massa, i alhora, massa poc. Sé que saps què vols, però no com arribar-hi. Sé que t’angoixa no saber créixer. No hi havies pensat mai. Sé que somrius mentre desitges arribar a desitjar.
I tu només em contestes amb silencis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada