Brevetat 8

La vaig estimar molt, però no recordo la seva veu.

Brevetat 7

Tot plegat reposa al calaix. Ben plegat?

Sota al llit. Amagada. La boira.

Boira. S’emboira Viladamat. S’emboira el carrer Foranes. I el dels Horts, el del Mar i el de la Bassa. S’emboira el poble i les parets s’humitegen. Miro al sud: taronja. Miro a l’est: negre. Miro al nord: verd. Miro a l’oest: taronja. I la boira segueix entrant.

Parlant d’entrar, el meu pare es veu que es troba un testimoni d’un amor d’estiu sota el llit. No, no va ser un amor d’estiu, va ser un amor. D’estiu, però no un amor d’estiu. Potser a l’estiu és més senzill estimar. Potser perquè l’estiu és curt. El testimoni ja és a la basura i la boira segueix entrant al poble. Ara ja és al carrer Nou, al carrer de Cinc Claus... Boira, s’emboira Viladamat, Viladamat s’emboira. El carrer Foranes, i el dels Horts, el del Mar, el de la Bassa... Tot ja és boira. Taronja al sud, negre a l’est, verd al nord i taronja a l’oest.

mar. onades.

Si. Ha passat molt de temps, com bé dius. I per més que en passi, formes part del petit grup de persones pel que val la pena suar, plorar i sacrificar-se. Brindo per tu i per les pel·lícules de terror que tan poc m'agraden.

Satisfacció

Adéu. Dubtes. Autoengany. Valor. Ceguesa. Velocitat. Passió. Aproximació. Tranquil·litat. Afecte. Avorriment. Incomprensió. Nous dubtes. Angoixa. Detonació. Perplexitat. Cansament. Enfonsament. Anul·lació. Consciència. Voluntat. Esforç. Valor. Confiança. Eufòria. Importància. Acceptació. Comprensió. Serenitat. Hola.

Passejada per la Vall

He caminat per la Vall de Sant Daniel, com si anés descalç per primera vegada en una nova habitació. Amb aquella satisfacció de qui “s’atreveix a...”. S’ha fet fosc, i amagat en la foscor observa com una àvia acompanya al seu net, suposo que a casa. El nen no deixa de xerrar. “Àvia allò, àvia això”, i em fa recordar el que trobo a faltar a la meva iaia. El veig saludar als veïns, amable, content, a gust. Em fa una certa enveja sana. Això ja ho vaig ser, però em pregunto a on haurà quedat aquell nen que corria amb els bitllets que m’havien regalat els grans de la meva família pel meu aniversari, i com em queien de la butxaca. Somric. Però penso si aquell nen me l’he guardat o l’he anat repartint entre les persones que m’han anat trobant. Ja ho sentirem a dir.

Arribo a l’altura de l’alberg d’estudiants de Sant Daniel, i penso en quantes noies desitjoses de sexe hi haurà a dins. Somric. Recordo una història que un cop em van explicar. Torno a somriure. Em visualitzo pensant aquestes coses, i penso si m’agrada o no. I si, m’agrado. M’estimo. Segueix-ho caminant. Potser comença a ser hora de trencar i agafar el camí cap a casa. Sinó se’m farà tard. Potser ja se m’ha fet tard, no ho sé perquè no duc el rellotge. Mira, ja ho sentirem a dir.

Enfilant el camí de tornada, busco en les meves butxaques del darrere els estris de fumar. Em ve de gust un cigarro, però no tinc paper. No passa res, estic prou serè com per no haver de fumar. Espera... estic serè? Això no es propi de mi. Però què em penso? Que puc ser feliç? En fi, ja ho sentirem a dir.

brevetat 6

les ulleres sota les ulleres parlen més de l'absència que de la presència