mar. onades.

Si. Ha passat molt de temps, com bé dius. I per més que en passi, formes part del petit grup de persones pel que val la pena suar, plorar i sacrificar-se. Brindo per tu i per les pel·lícules de terror que tan poc m'agraden.

Satisfacció

Adéu. Dubtes. Autoengany. Valor. Ceguesa. Velocitat. Passió. Aproximació. Tranquil·litat. Afecte. Avorriment. Incomprensió. Nous dubtes. Angoixa. Detonació. Perplexitat. Cansament. Enfonsament. Anul·lació. Consciència. Voluntat. Esforç. Valor. Confiança. Eufòria. Importància. Acceptació. Comprensió. Serenitat. Hola.

Passejada per la Vall

He caminat per la Vall de Sant Daniel, com si anés descalç per primera vegada en una nova habitació. Amb aquella satisfacció de qui “s’atreveix a...”. S’ha fet fosc, i amagat en la foscor observa com una àvia acompanya al seu net, suposo que a casa. El nen no deixa de xerrar. “Àvia allò, àvia això”, i em fa recordar el que trobo a faltar a la meva iaia. El veig saludar als veïns, amable, content, a gust. Em fa una certa enveja sana. Això ja ho vaig ser, però em pregunto a on haurà quedat aquell nen que corria amb els bitllets que m’havien regalat els grans de la meva família pel meu aniversari, i com em queien de la butxaca. Somric. Però penso si aquell nen me l’he guardat o l’he anat repartint entre les persones que m’han anat trobant. Ja ho sentirem a dir.

Arribo a l’altura de l’alberg d’estudiants de Sant Daniel, i penso en quantes noies desitjoses de sexe hi haurà a dins. Somric. Recordo una història que un cop em van explicar. Torno a somriure. Em visualitzo pensant aquestes coses, i penso si m’agrada o no. I si, m’agrado. M’estimo. Segueix-ho caminant. Potser comença a ser hora de trencar i agafar el camí cap a casa. Sinó se’m farà tard. Potser ja se m’ha fet tard, no ho sé perquè no duc el rellotge. Mira, ja ho sentirem a dir.

Enfilant el camí de tornada, busco en les meves butxaques del darrere els estris de fumar. Em ve de gust un cigarro, però no tinc paper. No passa res, estic prou serè com per no haver de fumar. Espera... estic serè? Això no es propi de mi. Però què em penso? Que puc ser feliç? En fi, ja ho sentirem a dir.

brevetat 6

les ulleres sota les ulleres parlen més de l'absència que de la presència

Brevetat 5

No t’hi he trobat, enmig de la boira, on em disposava a despullar i callar.

Si ho sé tot...

Sé que has tingut por. I que et segueix rossegant. Sé que has viscut segons què, que t’ha fet pensar en la possibilitat de ser feliç. També sé que t’has conformat en simplement semblar-ho. No em pots negar que t’has fet el cec. I si, també sé que t’han fet mal, però que te n’has fet més tu mateix. Sé, i ho sé perquè m’ho has dit tu, que tot et sembla massa, i alhora, massa poc. Sé que saps què vols, però no com arribar-hi. Sé que t’angoixa no saber créixer. No hi havies pensat mai. Sé que somrius mentre desitges arribar a desitjar.

I tu només em contestes amb silencis.

ni tinc pressa, ni pèsols

No tinc pressa, i pel que sembla ells tampoc. No em penso enfadar ni posar imbècil, de fet no sé què fer més tard. Puc estar aquí dret hores, no passa absolutament res. El veig. Ell no sap qui sóc, suposo. Observo el seu caminar. El sento parlar. L’escolto atentament. Per un moment em costa empassar saliva. Aixeco el cap i penso en la cançó de Sr. Chinarro “Remordimientos” mentre reflexiono sobre el meu sentit de l’humor. No sé si encara m’agrada.

SR. CHINARRO | REMORDIMIENTOS de EL FUEGO AMIGO (2005)

Te cojo la cintura
para tu sorpresa y mi punto,
como si fuera el juego del doctor.
En cada viaje,
cremas de ballena y dudas
si teñirte de morena - oh, no ...
es tu novio que aparece por ahí.
Me arrepiento sin dejar de sonreír.

Es una risa tonta,
es eso que ahora hago y pienso
que todo cuanto ocurre es de pastel.
Un experimento
hecho con guisantes puede
ser mucho más divertido que ...
ese novio tuyo viene por ahí.
Me arrepiento sin dejar de sonreír.