titol - diez años y una zanahoria. standstill 1997 - 2007
direcció, guió i montatge - enric montefusco
montatje i post-producció - rosa rydahl
duració- 80'
extres - "yo, fui yo: los exestandstillers" 13'
editat per: buena suerte i pias spain
bonic document el que ens serveixen els standstill amb aquest dvd autoeditat. standstill s'han anat convertint poc a poc i a base de discs bons i de discs excel·lents en una de les realitats més sólides de la música independent a nivell estatal i europeu. han passejat el seu demolidor directe per tot el vell contienent, atrapant a molts de nosaltres amb la seva intensa, emotiva i cambiant música.
el documental està bàsicament format per grabacions casolanes, que abarquen tota la trajectòria del grup, des de la formació d'un grup per tres adolescents enamorats del hardcore clàssic fins als standstill dels nostres dies. la narració del film va a càrrec principalment pels tres membres més antics del grup, (enric montefusco, ricky lavado i piti elvira) i de les seves respectives mares. les entrevistes a les mares dels membres ens ofereixen una altre visió de la formació i desenvolupament d'un grup. sorgeixen les ansietats maternes en referència al (escàs) benestar econòmic que pot oferir una banda de rock en aquest país, així com un testimoni de com les ambicions d'un mateix poden sobrepassar els límits que ens marquem i el trencament amb aquella seguretat del treball normal-vida normal. és un dels punts importants del dvd, la certesa i les ganes de viure un somni, amb les dificultats i penúries que comporta tal ambició. no ens enganyem, el documental té molt d'autoreivindicació, amb un cert tint heroic en la trajectòria de la banda.
les veus dels tres membres sorgeixen d'antigues entrevistes i grabacions casolanes i del visionat del primer montatge del film, el que li dóna un cert punt casual a les conversacions i opinions que sorgeixen sobre la marxa del visionat, li dóna un punt fresc a la narració del documental.
com a extres, el més que recomenable "yo, fui yo: los exstandstillers" que vam poder veure a l'espectacle 1,2,3 al festival mapa a calabuig, un dels grans moments que, almenys a mi, m'han ofert d'standstill. aquest documental ens relata la història de standstill, que és una miqueta la història de molts de nosaltres, un grup que ens ha donat bastants grans moments i alguna desil·lusió... però no deixen de formar part de nosaltres. a mi sense anar més lluny em van cambiar la percepció sobre la música amb aquell directe acollonant del sant feliu hardcore 2001 quan tenia 16 tendres anys. va ser d'aquells concerts que t'ès impossible enrecordarte'n de res clarament. per tan, un gran concert. gràcies standstill, allàm si encara estem tots vius quan celebreu els vint anys... esperem que si.
el documental està bàsicament format per grabacions casolanes, que abarquen tota la trajectòria del grup, des de la formació d'un grup per tres adolescents enamorats del hardcore clàssic fins als standstill dels nostres dies. la narració del film va a càrrec principalment pels tres membres més antics del grup, (enric montefusco, ricky lavado i piti elvira) i de les seves respectives mares. les entrevistes a les mares dels membres ens ofereixen una altre visió de la formació i desenvolupament d'un grup. sorgeixen les ansietats maternes en referència al (escàs) benestar econòmic que pot oferir una banda de rock en aquest país, així com un testimoni de com les ambicions d'un mateix poden sobrepassar els límits que ens marquem i el trencament amb aquella seguretat del treball normal-vida normal. és un dels punts importants del dvd, la certesa i les ganes de viure un somni, amb les dificultats i penúries que comporta tal ambició. no ens enganyem, el documental té molt d'autoreivindicació, amb un cert tint heroic en la trajectòria de la banda.
les veus dels tres membres sorgeixen d'antigues entrevistes i grabacions casolanes i del visionat del primer montatge del film, el que li dóna un cert punt casual a les conversacions i opinions que sorgeixen sobre la marxa del visionat, li dóna un punt fresc a la narració del documental.
com a extres, el més que recomenable "yo, fui yo: los exstandstillers" que vam poder veure a l'espectacle 1,2,3 al festival mapa a calabuig, un dels grans moments que, almenys a mi, m'han ofert d'standstill. aquest documental ens relata la història de standstill, que és una miqueta la història de molts de nosaltres, un grup que ens ha donat bastants grans moments i alguna desil·lusió... però no deixen de formar part de nosaltres. a mi sense anar més lluny em van cambiar la percepció sobre la música amb aquell directe acollonant del sant feliu hardcore 2001 quan tenia 16 tendres anys. va ser d'aquells concerts que t'ès impossible enrecordarte'n de res clarament. per tan, un gran concert. gràcies standstill, allàm si encara estem tots vius quan celebreu els vint anys... esperem que si.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada