13 de nov. 2008

verano fatal. nacho vegas & christina rosenvinge

estic a punt de fer una cosa que a en xavi panero li donarà molt pel cul... ressenyaré un disc sense haverme'l comprat. comentar un disc a partir del cutre i inexistent format de l'mp3, és una mica trist, però mala llet. el disc en qüestió és verano fatal de nacho vegas i christina rosenvinge. per començar diré que m'encanta, que fa ja bastant (molt) temps que me l'havia baixat i que fins els últims dies no m'¡havia parat a escoltar-lo detingudament. m'ha atrapat a mitjes, m'explicaré. de les set cançons que té el disc, tres són espectaculars i me n'he enamorat fàcil-fàcil. són la una- ayer te vi, la cuarta - no lloro por ti i la setena- verano fatal. les restants no m'han enganxat gaire, però el que penso és que aquest fet és normal en discs compartits per dos artistes. per nassos n'ha de sortir una cosa nova, especialment amb textures noves. les leltres són directes, tracten d'una relació noi-noia amb els respectius diàlegs, però sense caure en l'error-paradigma pimpinela. és un disc curt, però no fàcilment digerible dins el món que va entre cavall de la cançó d'autor elèctrica i el pop-rock. és indubtablement fosc, amb guitarres que es creuen i es creuen, però amb moments delicats i dolços ( al mateix moment que literàriament duríssims) . el millor moment d'aquesta índole és sens dubte la cançó no lloro por ti. a mi em recordo molt a pic-nic, amb la veu dolça i de posat ingènua que li dóna christina rosenvinge. és dolça i amarga, és una petita cançó que passa a ser una de les molt grans. és enorme, tan com verano fatal, un tema amb innegable vocació de hit, amb una lletra molt bona i a frases magnífica. ús el recomano fervorosament, més si esteu en un moment de la vostra vida de necessitats com la tranquilitat i la pau. ús adjunto un parell de videos. verano fatal i no lloro por ti. que vagi de gust!