Quan vius, com diuen alguns de Barcelona, “a comarques”, et poden passar dues coses. 1. Que t’estiguis tres setmanes sense un concert decent. 2. Que un cap de setmana en concret surtin els concerts interessants com bolets, t’estressis i hagis de triar. T’entren ganes de quedar-te a casa. Per sort no ho vaig fer. Triar és de valents. Després d’una petita i accidentada assemblea telemàtica ruralpunq va sorgir la decisió d’anar a l’Escala a veure Illinoise i Ciervo a la sala Underground.
Hi ha concerts i concerts. I el d’ahir musicalment no passarà a la història. He vist Illinoise en altres ocasions i els he vist tocar en ambients més càlids, intensos i predisposats, per tan els he vist millors concerts. Però és que ahir m’ho vaig passar molt bé. Gràcies a la seva música, a la companyia d’amics i a l’Estrella Damm. Parles amb nova gent, sorgeix un cert bon rollo, i què collons, que estàs a cinc kilòmetres de casa teva repenjat en una columna emmirallada -de lo més puticlub- gaudint de bona música, i això és gran. I et conviden a una cervesa. I se te’n va la flapa. Dius una parida i fas una rialla. I t’oblides d’algun mal de cap. I la distorsió es talla quan t’estaves a punt de córrer de gust sònic. I que no passa res, que el concert ha molat! Ha estat una bona nit, personal i musicalment parlant.
Tornes a casa escoltant Lisabö. Collonut. I et preguntes... i perquè tinc la sensació que la tristesa tornarà? La diferència és que ara l’actitud passa a ser: “va, vine, que som molts i estem catxes!”
P.D. Els Ciervo bé, musicalment bé, però no em va molar gens la tasca del cantant. Això si que tallava el rollo...
Salut
Hi ha concerts i concerts. I el d’ahir musicalment no passarà a la història. He vist Illinoise en altres ocasions i els he vist tocar en ambients més càlids, intensos i predisposats, per tan els he vist millors concerts. Però és que ahir m’ho vaig passar molt bé. Gràcies a la seva música, a la companyia d’amics i a l’Estrella Damm. Parles amb nova gent, sorgeix un cert bon rollo, i què collons, que estàs a cinc kilòmetres de casa teva repenjat en una columna emmirallada -de lo més puticlub- gaudint de bona música, i això és gran. I et conviden a una cervesa. I se te’n va la flapa. Dius una parida i fas una rialla. I t’oblides d’algun mal de cap. I la distorsió es talla quan t’estaves a punt de córrer de gust sònic. I que no passa res, que el concert ha molat! Ha estat una bona nit, personal i musicalment parlant.
Tornes a casa escoltant Lisabö. Collonut. I et preguntes... i perquè tinc la sensació que la tristesa tornarà? La diferència és que ara l’actitud passa a ser: “va, vine, que som molts i estem catxes!”
P.D. Els Ciervo bé, musicalment bé, però no em va molar gens la tasca del cantant. Això si que tallava el rollo...
Salut
3 comentaris:
Com sempre de puta mare i molt sincer, no va ser el nostre millor cocert, però seguim aprenent i coneixen gent que val la pena!!! a la fi i al cap, és això el que ens quedarà, aquests bons moments!!!
P.D: els hi vaig comentar lo del vinil,i ens faria molta il.lusió!
Parlem!
bueno, per mi als concerts hi ha un diàleg entre públic i grup que és imprescindible. si l'ambient "sota l'escenari" no és lo suficientment càlid i predisposat crec que repercuteix en el grup que està tocant, però això ho sabràs millor tu que toques. no era "mal concert de illinoise" saps? no sé si m'explico...
bueno, dissabte ens veiem al pierrot
i tant que t'entenc és això al que em refereixo, que hem fet altres concerts on el públic era més partícep o em fet que ho siguéssin, l'altre dia no és que toquessim malament sinó que potser no vam conectar amb la gent però això s'aconsegueix tocant, tocant i tocant.... el que si és segur, és que jo m'ha vaig passar bé i això és el més important, i a més vam estar xerrant de musica amb vosaltres i altre gent... i això al dia dia és difícil, i aquests moments són els importants per tirar endavant un grup.... els moments d'abans i després de tocar!!!
ens veiem dissabte!
Salut
Publica un comentari a l'entrada