un concert de vegades no és només un concert. és un refugi. un refugi del dia a dia que et rosega, del passat que et persegueix, del present que s'amaga o d'un futur que s'allunya. i això va ser lisabö. tota la ràbia i frustració que duc a dins meu va sortir, després de conduïr hores per carretera oberta en el concert de lisabö. tota la mala hòstia i malestar amb un mateix va explotar a la sala tunk d'irún. a tomar pel cul girona, a tomar pel cul viladamat, a tomar pel cul els estudis, a tomar pel cul la feina, a tomar pel cul tothom. les dues hores del concert de lisabö em permeteren tot això, perqué fer-ne una crítica convencional? el que no és convencional és que la música et donqui tan.
però ara ja torno a ser aquí...
merda
2 comentaris:
Ostia que cabrons vareu anar-hi, quina enveja, segur que va se brutal!
Salut
si si, va ser brutal!
salut!
Publica un comentari a l'entrada