Títol – Los hermanos Oligor
Direcció i guionista – Joan López Lloret
Any - 2007
Duració - 85 ‘
Gènere – Documental
… un día alguien que no conoces se fija en ti. Ese día te cambia la vida. Virginia se la cambió a Valentín.
Cuando empiezas algo crees que va a ser para siempre y a veces no es así. Un día la magia como viene se va… te desenamoras…
(www.oligor.org)
No se m’acut millor manera que començar el comentari sobre el documental Los hermanos Oligor amb la frase que figura a l’entrada de la seva web. Amb una veritat. Aplicable a tu, al teu veí, al tirà més fill de puta del món, a un vagabund i a mi.
La història, fent-la molt breu, va així. Dos germans es tanquen tres anys a un soterrani a crear una obra de marionetes tractant una història d’amor barrejant realitat i ficció. L’obra aconseguí sortir del soterrani de València i passejar-se per desenes de localitats europees. Tot el complicat entramat, està fet amb materials reutilitzats. Tot plegat es podria denominar “cutre”, crec que ells mateixos ho reconeixen, així com algun dels més propers a ells.
El film ens reflexa el sentiment bolcat pels dos germans en l’obra. La importància de fer-ho. La necessitat de fer-ho. I em quedo en la paraula necessitat. De literalment rebolcar-se en la merda, de tocar fons. Explicant una història d’amor atemporal, trista, un “flechazo”, que, citant a una de les testimonis que apareix, “sempre duren molt poc”. Una història bonica d’unes persones que es feren costat i que treballaren colze a colze en un projecte per crear una obra de marionetes que segons un testimoni “transporta a llocs i sensacions que s’havien oblidat”.
Per cert, l’obra es diu Las tribulaciones de Virginia. I la noia s’enamora d’en Valentin. I tos podem jugar en qualsevol moment el paper de Virginia, o el de Valentín. Però no sabem quina és la història de Las tribulaciones de Virginia. Haurem de veure-la quan passi a prop nostre.
...
seguro que a todos vosotros os ha pasado ... verdad?
...
Les cares dels assistents són una imatge per recordar. I et sents menys sol. Menys sol en aquest sense sentit.
Direcció i guionista – Joan López Lloret
Any - 2007
Duració - 85 ‘
Gènere – Documental
… un día alguien que no conoces se fija en ti. Ese día te cambia la vida. Virginia se la cambió a Valentín.
Cuando empiezas algo crees que va a ser para siempre y a veces no es así. Un día la magia como viene se va… te desenamoras…
(www.oligor.org)
No se m’acut millor manera que començar el comentari sobre el documental Los hermanos Oligor amb la frase que figura a l’entrada de la seva web. Amb una veritat. Aplicable a tu, al teu veí, al tirà més fill de puta del món, a un vagabund i a mi.
La història, fent-la molt breu, va així. Dos germans es tanquen tres anys a un soterrani a crear una obra de marionetes tractant una història d’amor barrejant realitat i ficció. L’obra aconseguí sortir del soterrani de València i passejar-se per desenes de localitats europees. Tot el complicat entramat, està fet amb materials reutilitzats. Tot plegat es podria denominar “cutre”, crec que ells mateixos ho reconeixen, així com algun dels més propers a ells.
El film ens reflexa el sentiment bolcat pels dos germans en l’obra. La importància de fer-ho. La necessitat de fer-ho. I em quedo en la paraula necessitat. De literalment rebolcar-se en la merda, de tocar fons. Explicant una història d’amor atemporal, trista, un “flechazo”, que, citant a una de les testimonis que apareix, “sempre duren molt poc”. Una història bonica d’unes persones que es feren costat i que treballaren colze a colze en un projecte per crear una obra de marionetes que segons un testimoni “transporta a llocs i sensacions que s’havien oblidat”.
Per cert, l’obra es diu Las tribulaciones de Virginia. I la noia s’enamora d’en Valentin. I tos podem jugar en qualsevol moment el paper de Virginia, o el de Valentín. Però no sabem quina és la història de Las tribulaciones de Virginia. Haurem de veure-la quan passi a prop nostre.
...
seguro que a todos vosotros os ha pasado ... verdad?
...
Les cares dels assistents són una imatge per recordar. I et sents menys sol. Menys sol en aquest sense sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada