joe lally

Joe lally
sidecar
28 de gener - 22:00 h
10 euros

M'havia oblidat per complet d'escriure sobre el concert que Joe Lally va donar la setmana passada a la sala Sidecar de Barcelona. Doncs bé, quatre línies. Com us ho diría de forma breu... el senyor Lally és el baixista dels mítics -i esperem que vius- FUGAZI (no sòc gaire amant de les majúscules, però de vegades calen). Aquesta dada ja et diu algo. Ja et predisposa a mostrar un gran respecte cap al creador i una predisposició a fer-li una mamada en forma de crítica. Però no, em sap molt de greu però no. La mamada serà a mitjes. Musicalment, em va semblar un concert entretingut, sense gaire més. Dit clar, la música que va fer no em va agradar. I'm sorry. No és que fos aburrit ni apagat, sinò que la música em va semblar carent d'intensitat. Així de simple. Millorava molt quan la guitarra deixava les sis cordes per agafar el saxo. En aquelles cançons si que hi havia un rollo més atreient. Però podríem dir que va ser un concert irregular.

En canvi s'ha de deixar escrit que aquest home és un àngel. Una cara de bona persona que no se l'aguantava i una il·lusió aparent per tocar i pel fet d'estar a una sala petita en contacte amb altres persones que estimen la música... això fa pujar molts de punts. Ha de tenir una edat considerable, mínim quaranta, i aquesta frescura, sinceritat, il·lusió i ganes no hi ha composicions-que-no-et-convençen que ho guanyi. I és que, potser sóc molt crèdul, però em vaig creure una frase que va dir que venia a ser alguna cosa així: això no seria possible sense vosaltres. O menteix molt bé o ho deia de tot cor. I de vegades, amb cosetes així et sents pagat. Si, quan et sents respectat i valorat com a actor dins el diàleg artístic. No passa cada dia...

P.D. 1 Per contra, els teloners STA si que em van convènçer. Reggae-dub fosc, amb tocs elèctric i a estones tòxic. Chapò.

P.D. 2 Deixin d'acribillar les bandes amb els horribles flaixos de càmera digital per favor. Deixeu-me viure els concerts tranquil collons...