Cartell: (lo:muêso) + dj Frednoise
Data: 31 de gener de 2009 - 00.00 h
Lloc: Pierrot Lunar – Maçanet de la Selva
Preu: Gratuït
Organització: Soroll
Si t’agrada el hardcore, el noise o el punk i ahir et vas quedar a casa la vas cagar. A un meravellós bar de Maçanet de la Selva va tocar (lo:muêso), i van oferir un molt bon concert. Se’ls veu tan sincers, tan intensos, tan cridaners i es mostren tan pròxims al públic que em costa d’imaginar un mal concert d’aquesta banda del Maresme. A peu de terra, just al final del Pierrot, concentrats en molts pocs metres quadrats van anar descarregant una bala hardcore-noise rere l’altre, com si es tractés d’un rifle d’assalt amb la precisió d’un rellotge suïs més que d’una banda de rock. No sabria dir quina duració va tenir el concert, ja que la intensitat del mateix va fer que l’hora passés a ser una preocupació marginal. Però va ser llarg, sobretot perquè la banda no va saber com plegar davant la insistència d’un públic enamorat i disposat a no anar a dormir aquella nit per tal de seguir escoltant (lo:muêso). Resumint, un bon concert de hardcore-punk en un context idoni, amb un grup que ho dóna absolutament tot, i no només qualitat en les seves composicions. A destacar també el paper de dj Frednoise: un “temazo” darrere l’altre. Sense parar. Sense defallir.
Gran concert com tot el que s’organitza des de Soroll. Són concerts preciosos, a llocs petits i amb bandes molt grans. Aneu-hi o d’aquí deu anys us en lamentareu.
Deu estrelles!
Data: 31 de gener de 2009 - 00.00 h
Lloc: Pierrot Lunar – Maçanet de la Selva
Preu: Gratuït
Organització: Soroll
Si t’agrada el hardcore, el noise o el punk i ahir et vas quedar a casa la vas cagar. A un meravellós bar de Maçanet de la Selva va tocar (lo:muêso), i van oferir un molt bon concert. Se’ls veu tan sincers, tan intensos, tan cridaners i es mostren tan pròxims al públic que em costa d’imaginar un mal concert d’aquesta banda del Maresme. A peu de terra, just al final del Pierrot, concentrats en molts pocs metres quadrats van anar descarregant una bala hardcore-noise rere l’altre, com si es tractés d’un rifle d’assalt amb la precisió d’un rellotge suïs més que d’una banda de rock. No sabria dir quina duració va tenir el concert, ja que la intensitat del mateix va fer que l’hora passés a ser una preocupació marginal. Però va ser llarg, sobretot perquè la banda no va saber com plegar davant la insistència d’un públic enamorat i disposat a no anar a dormir aquella nit per tal de seguir escoltant (lo:muêso). Resumint, un bon concert de hardcore-punk en un context idoni, amb un grup que ho dóna absolutament tot, i no només qualitat en les seves composicions. A destacar també el paper de dj Frednoise: un “temazo” darrere l’altre. Sense parar. Sense defallir.
Gran concert com tot el que s’organitza des de Soroll. Són concerts preciosos, a llocs petits i amb bandes molt grans. Aneu-hi o d’aquí deu anys us en lamentareu.
Deu estrelles!
4 comentaris:
Flipant el concert d'ahir oi? esperem que tot continuï així! molt guapa la crónica! un plaer disposar d'aquest lloc!
Salut Company!
2 cops q entro a aquest bar, 2 cops q en surto amb ganes de tornar-hi.
El dato: la gent de lomueso van tocar en el primer concert d'Aina i també a l'últim. (Dato que em va donar en Carlos de lomueso, parlant d'Aina quan l'Alfred va posar "Lutton can wait")
Fins la propera!
Bones Albert jo hi vaig ser al últim i va ser flipant, com una discoteca de sant feliu, el palm beach, estava de gom a gom i com les bandes van fer suar les pardeds de bon rock-hc!!! va ser flipant.
I lo del pierrot és veritat, portem 5 anys fent concerts i t'asseguro, que aquests 4 últims han sigut molt especials per nosaltres també!
Salut cracks
Jo sóc petit ejej! Aina els vaig descobrir just l'any que van plegar i, tot i assebentar-me'n de l'últim show, no tenia els mitjans o potser tampoc en aquell moment era massa conscient del que m'anava a perdre. Però amb els anys ho vas veient... era la música que portava a dins i que realment havia de treure, defineix el meu gust musical.. és una cosa massa gran... moltes palles mentals escoltant aina a la meva habitació. Marca molt.. una manera de ser, un caràcter, una estètica,fins i tot una política de vida, que marca fins a no saber ben bé fins a quin punt un n'és conscient del tot, realment.
Nueva Vulcano, en canvi, marca el meu verdader any: 2004. Acabava de conèixer Aina (el 2003 amb Sevens que em va passar en Xavi) i va i aquell tiu, que cantava desgarrat i que escupia melancolia des del primer vers i que fotia guitarrassos sorollosos sense massa tècnica, fa una banda i treu un disco "Principal Primera", un CD que ja no puc escoltar de lo ratllat que està. I de moment, ho deixo aquí, entre nosaltres XD.
Ens la veiem!
Publica un comentari a l'entrada