Paper de fumar transparent
Que senzill és veure les ombres que entren pel balcó des de sota el nòrdic. Que segur que és observar el mar des de la platja. Que frustrant és veure el tren passar. Que còmode que és desaparèixer quan el món s’ensorra. I és que endinsar-se en un niu de metralladores armat amb una navalla és absurd. Massa absurd per un cor dèbil. Que fàcil és reposar amors en un tamboret. Que complicat tornar a trepitjar aquelles llambordes. Que atraient tornar-se a seure en aquella escala [en silenci per favor]. La impossibilitat de deixar de fumar. Que incòmode que em miris als ulls.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada