ONE LAST WISH - 1986

grup:ONE LAST WISH
disc: 1986
enregistrat: 6,7 i 8 de novembre de 1986
producció: Ian MacKaye & ONE LAST WISH

estudi: Inner Ear
discogràfica: Dischord Records
format: lp

ONE LAST WISH:

Michael Hampton: Guitarra, veu Brendan Canty: Bateria Guy Picciotto: Guitarra, veu Edgard Janney: Baix, veu

One Last Wish va ser una banda que existí entre la mort de Rites of spring i el naixement de Fugazi. No son tan renombrats com cap dels dos grups anteriorment mencionats, segurament per la naturalesa de la seva existència. A diferència de Rites of Spring i Fugazi, One last wish probablement no inauguraren cap nou episodi de la música independent. A canvi, feren de pont entre dos grans grups, però de cap de les maneres essent un grup menor. I és de fet el que m’esperava d’aquest lp titulat 1986: un disc menor. I després d’escoltar el disc tota la tarda i nit, de One last wish només em sembla menor la durada de la seva existència. De maig a novembre de 1986. van fer sis concerts. I van enregistrar aquest disc notable. Agressius, melòdics, intensos. Recorden molt a Rites of Spring, i no ens hauria de semblar estrany, tenint en compte que els dos grups compartiren el 50 % de la formació (Brendan canty Guy Picciotto, ambdós després a Fugazi).

Les dotze cançons del disc no escassegen de melodies brillants, guitarres enfurismades, entusiasme rítmic i veus estripades. Fins i tot es permeten marcar-se coros galopants a l’hora que brillants. Un document d’una època, un lloc i una actitud. Mitjans dels vuitanta, Washington D.C, Summer of Love.

Un altre gran grup de punk (q) que els nostres entranyables punkis autòctons mai coneixeran ni gaudiran. I és una pena...


I les lletres? Aquí us en deix-ho un parell...

BREAK TO BROKEN

Break break
Unbroken
I’m playing in the space
Between break and broken
And now i feel unknown
I feel aglow
I don’t know how to tell you
Maybe I could show you
Speak speak
Unspoken
I’m playing in the space
Between speak and spoken
And now I feel alone
I feel aglow
I don’t know how to tell you
Maybe I could show you
I don’t know how to tell you
Maybe I could show you
Break


HOME IS THE PLACE

Paralyzed by my walking around
In all of this noise
And every familiar face in this familiar place
Extracts as it breeds a weary love in me
And I’m counting the length of the days
And I’m counting the length of the years
Since I’ve been here
With a list of the thing that I love
Those things that I hate
Sometimes so hard to separate
But why would I hope to erase
What’s too much mine to displace or forget?
Home is the place now
Home is the place
Always say I’m going to leave it
Only hoping to find it