música o disc?
un s'adona que els últims temps està proliferant l'hàbit de pagar per descarregar arxius d'internet. davant aquest fet pregunto... quines són les raons que condueixen a un oient a elegir pagar per un arxiu que per un disc de vinil o un disc compacte? una podria ser l'immediatesa. l'ús d'internet està canviant els nostres hàbits, també en l'hàmbit musical. necessitem tenir allò que volem a l'instant, i la descàrrega legal ens ho permet. també l'il·legal, però aquest és un altre tema.
elements que es perden amb la descàrrega legal (pagant!) de música:
1) obrir el disc. aquest és un gran moment, estàs físicament a punt de descobrir qué s'amaga sota el plàstic que protegeix la música que hi ha en aquell disc.
2) disfrutar el tacte. cada disc pot tenir un tacte diferent, el paper barat, la cartolina delicadament serigrafiada, o un preciós paper de ceba...
3) olorar. els discs també tenen una olor.
4) estirar-te al llit, aclucar els ulls amb el disc a la mà i sentir una connexió física amb la música que estàs escoltant. ho he provat amb la memòria extraible i de veritat que no és el mateix...
5) llegir les lletres.
6) el so de l'agulla crepitant sobre el vinil. el so del cd rodant no resulta tan atractiu, però segur que és més agradable que el d'un ventilador d'ordinador...
7) llegir les lletres.
8) disfrutar amb una bona presentació.
si perdem el costum de comprar discs físics estarem reduïnt el fet d'escoltar música a un exercici unisensorial, quan és molt més que això, és escoltar, és mirar, és olorar, és palpar...és gairebé sexual.
p.d. la tecnologia s'acabarà menjant els petits plaers romàntics.
un s'adona que els últims temps està proliferant l'hàbit de pagar per descarregar arxius d'internet. davant aquest fet pregunto... quines són les raons que condueixen a un oient a elegir pagar per un arxiu que per un disc de vinil o un disc compacte? una podria ser l'immediatesa. l'ús d'internet està canviant els nostres hàbits, també en l'hàmbit musical. necessitem tenir allò que volem a l'instant, i la descàrrega legal ens ho permet. també l'il·legal, però aquest és un altre tema.
elements que es perden amb la descàrrega legal (pagant!) de música:
1) obrir el disc. aquest és un gran moment, estàs físicament a punt de descobrir qué s'amaga sota el plàstic que protegeix la música que hi ha en aquell disc.
2) disfrutar el tacte. cada disc pot tenir un tacte diferent, el paper barat, la cartolina delicadament serigrafiada, o un preciós paper de ceba...
3) olorar. els discs també tenen una olor.
4) estirar-te al llit, aclucar els ulls amb el disc a la mà i sentir una connexió física amb la música que estàs escoltant. ho he provat amb la memòria extraible i de veritat que no és el mateix...
5) llegir les lletres.
6) el so de l'agulla crepitant sobre el vinil. el so del cd rodant no resulta tan atractiu, però segur que és més agradable que el d'un ventilador d'ordinador...
7) llegir les lletres.
8) disfrutar amb una bona presentació.
si perdem el costum de comprar discs físics estarem reduïnt el fet d'escoltar música a un exercici unisensorial, quan és molt més que això, és escoltar, és mirar, és olorar, és palpar...és gairebé sexual.
p.d. la tecnologia s'acabarà menjant els petits plaers romàntics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada